TRAM ,DISC GRÀCIA 2009, CLIP 2012 ULLDEMOLINS
ANITA MILTOFF “EL FUTUR SERÀ DIUMENGE”
36
6 per 7 = 42
o 36 sinó estàs fi
me’n sortiré mai no sabré dir-ho amb veu alta o amb veu baixa
dreta o esquerra o una drecera si m'ho preguntes no tinguis pressa,
meditaré , i dubtaré i amb molta angoixa et mentiré...
he respòs bé estàs content
potser canviï el to de veu
al celobert seré sincer
roba estesa amb olor de tabac
Jacques Brel sona al terrat
veig un pollet mig mort de fred
i em suplica un jaç calent , l' ajudaries, que li diries
"torna a la granja" o "segueix lliure"
i el sol se’n
va uns diuen est
jo dic al sud un altre al nord
l'altre a l'agost l'altre ja es mort
el sol se’n va per allà on vol, deixa’l marxar
he respòs bé estàs content
potser canviï el to de veu
al celobert seré sincer
roba estesa amb olor de tabac
Jacques Brel sona al terrat
VOLS EL
FORFAT DE TEMPODADA D’ UNA MONTANYA QUE LLUEIX
VERDA I SANA GRÀCIES A LES MEVES CAGADES
AQUEST ANY QUE LA CAGUI ALGÚ ALTRE, DEIXARÉ EL FORFAIT
PENJANT D'UN ARBRE NO CAL, NO CAL, NO CAL, QUE L'AGAFIS....
he despertat mig mort de fred he de trobar un jaç calent
a un home gran he suplicat, em veig a les brases , em
sento observat
torno a la granja o segueixo lliure
m'ajudaràs
orfe abans de néixer 20 dies I moriré
no tinc setmanada ni taronjada ni ningú que em tapi a
l'alba (ni dibuixos a la tarda)
el sol mai se’n va , menjo, empasso, per 2
fa una
calda de collons
SÓC UN VELL DINS UN COS JOVE NOMÉS VULL VULL FER-ME
GRAN
SÓC UN JOVE DINS UN COS VELL NOMÉS VULL FER-ME GRAN
un pollastre escurçat visc amb por d'acabar fet a
l'ast
ei germà és com viure a la PACHÁ canvia tecno per
Bach,
avui sembla un dia molt especial hi ha banderoles ,
panís torrat
em busquen uns homes corro espantat ,
són de Kentucky i parlen estrany
deixo la granja què vol dir lliure m'ajudaràs,
TORNO DEIXO TORNO DEIXO
EL COMTE DE MONTECRISTO
Encara me'n recordo he d'aprendre a oblidar
d' aquell mes de març tan llarg
Encara em recordo de la pluja intensa
pentinant-nos el desig
Encara em recordo de la teva innocència salvatge
que mai vaig poder domar
I avui t'he vist i semblaves feliç
jo estic ja ho veus , ho he superat de puta mare
però estic ja ho veus , ho he superat de puta mare
el comte de montecristo torna al barri dels catalans
està emprenyat ,està cansat, es vol venjar , recuperar el seu passat....
divendres nit “sereno” al llit, les finestres
blindades
un missal una manta i un "termo"
camamilla i poleo, marlboro i un tebeo
la porta fermada amb dues barres de ferro
Algú engega un estèreo, paperines voltors tecno
senyals que em dobleguen
cau guix de la paret és el comte Montecristo
diu saber com escapar i que anirem a un disco-pub
em giro i em despisto , encenc sense esma un misto
on serà el forat per penjar-hi un quadre
del tiet Joan..
desafiant la perspectiva creaves mons semblaves
lliure, dibuixa’m quatre línies
tiet Joan, Joan Franquet...
un llapis un quadern un cafè llarg el matí en blanc ,
dibuixa’m quatre línies tiet Joan,
........amb imatges divertides i cares plenes de vida
que ara enyoro tant
tiet Joan
procés 3 V.A. ESTELLÉS
dintre la meva migradesa i progressiva velledat
escolto els passos de l'edat que ara avancen amb gran
pressa
amor perdut de l'hora encesa en algun lloc tot ha
acabat
perquè lliurar nou combat i em pregunto no sents tristesa
perquè l'hauria de sentir
ara que veig que es clou l' anell
d ' una cruel incertitud
ni avui ni demà ni ahir un record cremat
com d'or vell per això no obstant decebut...
amor perdut de l'hora encesa en algun lloc tot ha
acabat
perquè lliurar nou combat i em pregunto no sents tristesa
perquè l'hauria de sentir
ara que veig que es clou l' anell
d 'una cruel incertitud
ni avui ni demà ni ahir un record cremat
com d'or vell per això no obstant decebut
gent sense cases, cases sense gent
els últims en arribar vigilen la porta
els fràgils sense força
la força sense els fràgils
no s'entén
Necessito una guia per moure'm per la vida
que hem marqui els camps de mines i els carrers
sense sortida
i el futur serà
diumenge ja estic farts de
dies feréstecs
no entenc res o ho entenc tard
vaig a
les fosques i m’enganxo amb un cordill
és molt llarg i es vertebra en altres de petits
nina russa infinita on amagues l’últim tram
lletra de metge
Necessito una guia per moure'm per la vida
que hem marqui els camps de mines i els carrers
sense sortida
de vins i el futur serà diumenge ja estic fart de dies feréstecs
no entenc res o ho entenc tard
no entenc res
Els bars plens les fàbriques buides
Això si què és contracultura
Un crit, un pit, un xic
un gram curtet de speed
un esclat un badall un rumba delirant
un apunt un repunt un agulla i un didal
un cel trist sense avís deixa caure un lleu plugim
Nit de vidres trencats que voldries ser tendresa
i ets molt puta d'estimar,
vista cames, ull i puteria
si et fa seu i no té pressa.., correràs dibuixant cercles
Treballàvem poc buscàvem l'ombra
cada dia més pollosa , melangiosa i avorrida
ninots grans de plastilina
guaita el sofre i el bosc ocre i les fòbies més
odioses
Els bars plens les fàbriques buides
Això si què és contracultura
Quan juraves, perjuraves, expandies llurs tenclacles
i maldeies en hebreu;
deixo el camell, deixo el camell me'n vaig
a peu.....
La tomatina de Bunyol, els sanfermins,
el mercat de musica viva de vic, les falles a valència
a múnich l’ october fest
el mardi Gras a Nova Orleans, la setmana gran de
Bilbao
la fi del ramadà als països musulmans
AVUI ÉS FESTA AL MÓN SENCER
Les festes d'agost a Ulldemolins, la inici de la
primavera a París,
els concerts a l'ateneu d'Artes,
el dia de les bales al barri vermell
les revoltes a l'octubre , les carxofes al gener
i tu enguany no has arribat, no et veig al ball
Qui t’escoltarà brindar , tanta llum en un forat
en aquest setembre congelat inventarem una festa
per seguir-te celebrant
quan marxem de la vida dels que hem estimat
tot i semblar vius oficiem un funeral
perquè sense voler-ho també morim
en aquest setembre congelat inventarem una festa
per seguir-nos celebrant
Alguns caminem recte altres anem de tort
que en farà de tanta vida la mort
el viatge més fantàstic la llimona a les dents
els dimecres desertava , veia passar els trens
els dimecres desertava , veia passar els trens
de vegades quan m'esmusso em tremolen les dents, de
vegades quan hi penso se m'eriça la pell , edifici desert, innocència i desgel
a un balcó
i ell esperes un viatge en una nau espacial
tu escoltes veus tancat a un mirall
jo volia revoltes que anunciés TV 3
tu escoltes veus tancat a un mirall
jo volia revoltes que anunciés TV 3
tantes moralines tants tabús segellats
tants odis socials tan silenci enquistat
de vegades quan m'esmusso em tremolen les dents de vegades quan hi penso se m'eriça la pell ,edifici desert, innocència i desgel a un balcó
tants odis socials tan silenci enquistat
de vegades quan m'esmusso em tremolen les dents de vegades quan hi penso se m'eriça la pell ,edifici desert, innocència i desgel a un balcó
TERESA REBULL
No t'emprenyis Teresa, no escoltis cada dia a un
món tan cruel
no t'emprenyis si no et creus la felicitat que ens
venen com a certa
no t'emprenyis Teresa
No ploris Teresa, segueix enamorada estimar a la vida,
la tendresa, els ideals, amb dignitat
no hauria de fer mal
Sempre endavant Teresa no pensis en els dies tan
llargs,
tan punyents i exiliats, senzilla i plena Teresa
Rebull,
les rotatives arrenquen a mig gas, un editor exigeix
un titular
40 caràcters
groc dur impactant
difícil avui és un dia imbècil el món està quiet
difícil, difícil
10 de la nit quina mandra tancar estic tan a gust en 10
metres quadrats
no tinc gaire gana però em noto trempat m'enduré un
PRIVATE i soparé soledat
primavera ensopida el temps més nostrat
venc 15 diaris quin dirà la veritat
he dormit bastant bé algun somni recurrent una
lletada imprevista
beuré un cigaló al cafè bonavista i a les 12 obriré
sóc un vell quiosquer reparteixo passats que no
m'interessen
em diuen feina fuig faig tard perquè vull la premsa m'
estressa
"2041 , 30 è referèndum per l'autodeterminació de
Catalunya, l'editor espanyol com cada any, cada dècada, troba tema.
Manipula fes llenya de l'arbre rebel
necessito columnes malgrat siguin de fum
Catalunya abandona l'imperi espanyol
Catalunya abandona l'imperi espanyol
Tan debò
400 FAMÍLIES
tinc un fill, ros petit, on projecto els meus desigs,
sempre purs no cal dir vull que segueixi el meu destí
tinc un fill sorprenent farà cas dels meus consells
la escola laica crea diables, sant ignasi quin gran pare
diuen que té bona oïda musical farà servei per Nadal
ja de gran serà mecenes del palau
i es rebel·larà
voldrà volar jo el guiaré a l' aterrar
master a IESE,“círculo eqüestre”,
serà l’orgull dels catalans com ho sóc jo
i els meus germans
som 400 famílies dominants
sóc el fill ros, perdut vaig decidir esquivar al destí , i visc
tranquil tinc un quiosc i un món petit, reduït
un desertor de condició, menjar poc i pair bé he
trobat un lloc al món
sóc l’orgull del meu balcó.
LLIURES i
SALVATGES (SE7GE)
No en va créixer cap rei de les branques dels
arbres
si algun en naixia el podàvem a l' acte
compartíem el bosc silents i salvatges,
sembràvem collíem vivíem de l'aire
naixíem, moríem i ningú ens
emprenyava
potser no érem res de l'altre món
potser no avançaven, però la terra ens
unia afrontàvem la vida tal com ens venia
Matinada de novembre, un grup de gent van picar a la
porta,
ens oferien un sant crist nova llengua i un rei com a
pare
el primer any tot va anar bé i vam creure com a bons
salvatges
però de sobte la seva llum , la llavor de tanta ràbia
va ser com mirar el sol de cara, ens cremaven les
lleganyes
ens bufaven les espelmes ens prohibien les
paraules
que parlàvem des de sempre
i d'homes i dones lliures
vam passar a ser esclaus del pare
i d'homes i dones lliures
vam passar a ser esclaus del rei
matinada de novembre un grup de gent vam trencar la
porta
vam despertar d'aquell verí que lentament ens obstruïa
les venes
matinada de novembre un grup de gent vam trencar
la porta
els ulls
injectats amb sang tan debò no ens trobeu mai
matinada de novembre un grup de gent vam trencar la
porta
viurem com peixos abissals tan debò no ens trobeu mai
ANITA MILTOFF "EL FUTUR SERÀ DIUMENGE"
36
SPIN-OFF
EL COMTE DE MONTECRISTO I EL TIET JOAN
PROCÉS
LLETRA DE METGE
L'ARTUR TÉ FEINA
CELEBRACIÓ
TARRAGONA
TERESA REBULL
PAMFLET
400 FAMILIES
LLIURES I SALVATGES
LLETRA I MÚSICA; JORDI LLURBA MONLLEÓ
LLETRA PROCÉS; V.A. ESTELLÉS
MÚSICA TERESA REBULL; ENRIC ESPINET NIETO
ARANJAMENTS; OSCAR BAS FORNER, ENRIC ESPINET NIETO,
EDUARD ANTONIN BATET.
